Miquel-Lluís Muntané

Miquel-Lluís Muntané (Barcelona, 1956) é um escritor, sociólogo, musicólogo e jornalista em catalão.[1] Seu trabalho literário abarca poesia, romance, ensaio e teatro. Foi professor na Universidade de Barcelona e presidente da Federació Catalana d’Associacions UNESCO. Tem colaborado com diferentes meios de comunicação culturais e em 2007 foi agraciado com o prêmio Climent Mur por sua boa labor no âmbito do associacionismo cultural.[2]

Miquel-Lluís Muntané
Miquel-Lluís Muntané
Nascimento 1956 (68 anos)
Barcelona
Residência Barcelona
Cidadania Espanha
Ocupação sociólogo, jornalista, escritor, poeta, tradutor

A crítica destacou de sua poesia a capacidade de refletir sobre a condição humana a partir de uma observação dos detalhes. Isso, juntamente com um profundo conhecimento da língua e recursos literários, faz dele uma das vozes mais sugestivas de sua geração.

Obras editar

  • L'esperança del jonc (poesia, 1980)
  • Crònica d'hores petites (contos, 1981)
  • Llegat de coratge (poesia, 1983)
  • A influx del perigeu (poesia, 1985)
  • De portes endins (teatro, 1987)
  • Antoni Coll i Cruells, el valor d'una tasca (biografia, 1987)
  • L'espai de la paraula (ensaio, 1990)
  • Actituds individuals per la pau (ensaio, 1991)
  • La penúltima illa (teatro, 1992)
  • L'altra distància (poesia, 1994)
  • Millor actriu secundària (romance, 1997)
  • El foc i la frontera (poesia, 1997)
  • UNESCO, història d'un somni (ensaio, 2000)
  • Madrigal (contos, 2001)
  • Migdia a l'obrador (poesia, 2003)
  • La fi dels dies llargs (romance, 2005)
  • La seducció dels rius (diário, 2006)
  • Cultura i societat a la Barcelona del segle XVII (ensaio, 2007)
  • Encetar la poma. Escrits sobre cultura (artigos, 2008)
  • El tomb de les batalles (poesia, 2009)
  • La hiedra obstinada (poesia, 2010) ("L'altra distància" e "Migdia a l'obrador. Traduçao: J.A. Arcediano e A. García-Lorente)
  • Hores tangents (poesia, 2012)
  • De sèver i de quars. Apunts memorialístics 1981-1999 (memórias, 2015)
  •  Qualitats de la fusta (poesia, 2016)
  • El moviment coral dins el teixit social català (ensaio, 2016)
  • Frontisses. Mirades a una primavera (diário, 2018)
  • Miquel Pujadó, el bard incombustible (biografia, 2019)
  • Diu que diuen... (contos para criança, 2019)
  • Horas tangentes (poesia, 2020) (traduçao)
  • Passatges (poesia, 2020)

Referências

  1. Duarte i Montserrat, Carles. 1994. La poesia catalana del segle XX. Editorial Barcanova, Barcelona.
  2. «Cópia arquivada». Consultado em 29 de março de 2013. Arquivado do original em 1 de março de 2005 

Ligações externas editar